Com plantar ruca, ruqueta o eruga

La ruca, ruqueta, eruga o rúcula, és una planta de la família de les bràssiques, parent de la col i originària de la zona mediterrània. Els romans ja en consumien les fulles en cru, que tenen un sabor lleugerament picant. És molt senzill cultivar-la en qualsevol tipus de test o jardinera si segueixes aquests consells.

Què necessites saber per cultivar Rúcula?

És una planta extremadament fàcil de cultivar, ideal per a principiants. Et permet aprofitar jardineres o testos petits, ja que no és gens exigent ni en fondària ni en volum de terra. A més, la pots sembrar durant gairebé tot l’any evitant únicament els mesos més freds de l’hivern, que alenteixen el creixement.

El seu cicle s’accelera amb la calor, per la qual cosa és un cultiu de successió, què podem programar mensualment si volem tenir ruca disponible en tot moment per a les nostres amanides.

Com sembrar ruca?

El més habitual és fer una sembra directa sobre el substrat o la terra on es cultivarà. Podries preparar planters sense problemes, però… per què marejar les plantes, si germinen fantàsticament a l’exterior?

Reparteix les llavors sobre la terra amb una separació d’uns 5 cm i cobreix-les amb una capa molt lleugera de substrat o de vermiculita. Rega a continuació. En funció de l’època de l’any en què et trobis, poden trigar entre 2-3 dies (primavera-estiu-tardor) o fins a 1 setmana a germinar (hivern).

En el moment de la sembra, tingues en compte que encara que les llavors són molt petites, les has de repartir bé. Quan la ruca creix molt atapeïda, es fa ombra ella mateixa i només aconseguiràs plantes raquítiques.

La ruca també es comercialitza en planter. Normalment cada pa de terra conté més d’una planta, de manera que les pots separar amb cura abans de trasplantar.

Varietats de ruca

És important fixar-se en el nom científic dels sobres de llavors, ja que sota el nom genèric de “Rúcula”, solen comercialitzar-se tres plantes diferents: Diplotaxis tenuifolia i Diplotaxis muralis, conegudes com rúcula de flor groga o ruca silvestre i l’Eruca sativa, la rúcula “autèntica”. Es diferencien en el sabor (unes són menys picants que les altres) i en la forma de les fulles.

Durant un viatge a Itàlia (fa un munt d’anys) vaig comprar dos sobres de llavors. En un posava “Rúcula cultivada” ia l’altre, “Rúcula selvàtica”. Suposadament la “selvàtica” és l’autèntica, de fulles molt més fines. Les seves llavors eren minúscules, com una polsina, mentre que les de la “cultivada” eren més grans, semblants a les dels raves.

Com plantar ruca en test

El primer que has de saber és que és una planta de cicle molt curt, que pots sembrar i començar a collir al cap d’un mes. Si la plantes a l’estiu veuràs que en un mes i mig o dos comença a florir, cosa que indica que la planta ha arribat al final del seu cicle vital. Germina, creix i floreix per produir llavors, tot i que mentrestant, se’n poden anar recollint les fulles.

Les temperatures altes de l’estiu fan que el cicle sigui molt més ràpid que a la tardor o l’hivern, per tant, si t’agrada, convé anar-ne sembrant cada mes o mes i mig a l’estiu i cada tres mesos aproximadament a l’hivern.

Substrat

S’adapta sense problemes a gairebé qualsevol tipus de substrat. Si ho has de comprar, busca’n un d’universal o un substrat específic per a hort urbà.

Si vols reutilitzar el substrat en què ja has cultivat anteriorment, afegeix un petit percentatge de compost o humus de cuc (la proporció de 70% de substrat vell i 30% d’adob és més que suficient).

Mida del test

Utilitza jardineres petites i poc fondes o tests de tota mena perquè de debò que necessita molt poquet espai per créixer sense problemes. La distància entre plantes és d’uns 5 cm, així que calcula quantes n’hi caben per no sembrar-ne de més.

Ubicació

La ruca creix bé tant a ple sol, com en semiombra. Tant de bo totes les plantes fossin així. Personalment, et recomano jugar amb la ubicació en funció de l’època de l’any: si tenen una mica més d’ombra durant l’estiu, evitaràs que pugin a flor amb tanta rapidesa. A l’hivern són una mica més lentes, ja que les baixes temperatures alenteixen el creixement.

Cures de la ruca durant el cultiu

Com i quan regar

És una planta que creix millor en substrats humits, de manera que has d’evitar que s’assequi completament entre regs. Aquests regs, evidentment, seran més o menys espaiats en funció de l’època de l’any, la calor i la mida del test.

Fertilització

Si és la teva primera vegada cultivant ruca en testos i jardineres, sembra-la sense problemes al teu substrat nou. No cal que hi afegeixis res per començar.

Però si tens previst conrear-la regularment, tornant a sembrar-la a la mateixa jardinera, afegeix compost o humus de cuc abans de cada sembra per assegurar-te que té tot l’aliment que necessita per créixer.

No és una hortalissa molt exigent en nutrients, però cada vegada que la reguis, perdràs part dels nutrients amb l’aigua sobrera que es perd pels forats de drenatge. D’aquí la importància de reposar-los amb regularitat.

Com collir ruca

La ruca és comestible des que germina, encara que se sol esperar que faci uns 10-15 cm d’alçada per començar a collir-la. Només cal sortir a l’hort amb unes tisores i anar tallant les fulles que et calen per a les teves amanides.
Rebrota amb facilitat, així que si no arrenques la planta d’arrel, continuarà produint fulles fins que arribi el moment de fer flor.

Les flors també són comestibles però tenen un gust una mica més picants que les fulles. Si vols aconseguir llavors, deixa que la flor s’obri, s’assequi i comenci a formar tavelles. Primer seran de color verd, després canviaran de color i s’assecaran.

Quan estan prou seques, s’obren soles, sembrant ruca al seu voltant. En un hort a terra se la considera una planta invasiva per aquest motiu, però això no té perquè ser igual quan cultivem en testos.

Pots cobrir les flors seques amb una bosseta de mussolina o de paper, subjectant-la bé per sota les tavelles perquè quan s’obrin, no caiguin sobre la terra. És la manera més senzilla d’aconseguir les teves pròpies llavors.

Plagues i problemes habituals al cultiu de ruca

Les plagues més habituals de la ruca són el pugó, els minadors de fulles i els thrips. També pot afectar la papallona de la col, els cargols i els llimacs.

La meva experiència cultivant ruca en test

Crec que el més destacable del cultiu de la ruca és la seva senzillesa i la productivitat. Si t’agrada, pots fer-la fixa al teu hort encara que el millor és deixar passar els mesos de calor més intensa perquè amb prou feines te n’adones, ja ha pujat a flor.

Aquest comportament és força habitual en altres hortalisses de fulla com els enciams o els espinacs: creixen millor sense temperatures extremes com les de la primavera i la tardor, lentament durant l’hivern, i super ràpid amb les calors de l’estiu.

Fa anys, un ocellet em va explicar perquè la ruca és caríssima a les botigues tot i que és fàcil de conrear.

Sembla que les empreses que venen bosses de fulles de ruca, les han de manipular amb molta cura perquè és molt fàcil que es dobleguin durant el rentat. Segur que has vist com ennegreix pel plec quan això passa. Per netejar altres hortalisses de fulla, utilitzen rentadores i centrifugadores industrials que no serveixen per a la ruca, i per això el preu és més car.