No puc dedicar-li gaire temps a l’hort els mesos de setembre a novembre. Així és cada any per motius de feina i a que aquest és el moment de màxima activitat. Afortunadament, compto amb l’ajuda del meu pare, que d’ençà que es va jubilar m’ajuda força a l’hort.
No fa gaires dies em passava “el parte”: Ja saps que s’han obert unes flors blaves? Osti tu, el safrà! Et despistes un parell de dies i se’t passen mil coses a l’hort.
A la que vaig poder m’hi vaig acostar, i efectivament, les primeres roses ja s’havien obert. M’encanta la seva olor dolça, com de mel i el seu color lila-blavós que contrasta ben fort amb el vermell intens dels brins. Les primeres en obrir-se van sortir dels bulbs més grans que vaig plantar, i n’han arribat a sortir fins a 6 flors de cada un, tot un rècord!
El més habitual és collir-les quan la flor encara no s’ha obert per tal de conservar al màxim el seu aroma. Però en un hort urbà és difícil que coincideixin gaires flors a la vegada, així que seguint el consell d’en Destripaterrones, recullo les que hi ha i les guardo en un tupper a la nevera, fins que n’hi ha unes quantes. Amb calma, les obro per separar-ne els brins i els asseco a molt baixa temperatura en una paella. Els deixo refredar i els guardo per utilitzar-los per cuinar.
Deixant de banda el safrà, a l’hortet encara hi ha supervivents d’estiu. A la terrassa, les pebroteres segueixen plenes de flors i de pebrots tot i que les seves fulles s’han tornat d’un groc llimona que denota que estan esgotades ja. Però qui les arranca? Possiblement ho faci d’aqui a uns quinze dies, per després sembrar-hi faves, que sempre em donen molt bona producció.
Al pati d’abaix ja fa dies que vam treure les tomaqueres, i ara hi ha cols, enciams, faves i calçots. En els testos més grans hi vaig posar coliflors, bròquils, romanescu i cols de Brusel·les.
Crec que un any més passaré de sembrar-hi pèsols a no ser que trobi llavor d’estirabec. Molta gent no coneix aquesta varietat de pèsol de la que es consumeix tota la tavella. Sempre m’han semblat més productius que els pèsols normals. A vosaltres què us sembla?
Comencen a veure’s alls de sembra a la majoria de comerços especialitzats. Els podeu cultivar per consumir-los tendres o per deixar engreixar la cabeça i collir-los secs, per conservar. Recordeu que per fer-los per tendres els podeu enterrar un parell de centímetres sota terra i posar-los més junts.
És bon moment per plantar cebes, enciams de varietats d’hivern, raves, pastanagues, ruca, remolatxa i potser també els canonges. No és habitual sembrar-los pel novembre però si segueixen així les temperatures pot ser que les llavors germinin sense problemes. Qui va dir que la tardor era avorrida?
