Search
Close this search box.

Què és l’encoixinat i perquè fer-lo servir a l’hort

que és encoixinat o mulch a l'hort

L’encoixinat (o mulch en anglès) és una pràctica molt beneficiosa en jardineria: protegeix el substrat dels raigs del sol, manté la humitat, escalfa el terra i evita l’aparició de males herbes. Potser no és tan habitual en horts urbans però ja t’avanço que val la pena (i molt) fer-lo servir també a les torretes.

Què és exactament l’encoixinat o mulch?

L’encoixinat o mulch és una capa d’un material orgànic o inorgànic que s’estén sobre la superfície de la terra de l’hort o del jardí. Al final, aquesta capa intenta imitar el que passa a la natura i pots observar passejant pel bosc. Sota els arbres, no hi ha terra nua, sinó una capa de materials orgànics formada per fulles mortes, branquillons, etc. Tota aquesta matèria orgànica es va descomposant gràcies a l’acció dels microorganismes que viuen a terra, transformant-se en humus.

Podem recrear aquest procés natural per aprofitar tots els seus beneficis. Per fer-ho, pots utilitzar diferents materials: el més habitual en horts d’autoconsum és la palla, però també et serviran l’escorça de pi, les fulles seques, les restes de poda, l’arpillera, trossos de cartró, taps de suro, boletes d’argila, etc.

També pota utilitzar materials no orgànics per encoixinar. Has vist mai un hort amb la terra que envolta els cultius coberta de plàstic negre? O una zona enjardinada o un talús on han posat un teixit plastificat com una malla? Doncs aquest material plàstic i tan poc respectuós amb el medi ambient, també rep el nom d’encoixinat.

Quins beneficis té el mulch o encoixinat a l’hort?

Encoixinat amb palla al meu hort urbà
El meu hortet, acabat d’encoixinar aquest estiu: taula i llit de cultiu, torretes i jardineres d’obra i fusta

La primera vegada que vaig sentir parlar de l’encoixinat va ser quan es va posar de moda el sistema de les parades en crestall. Aquest disseny es fa servir moltíssim en horts escolars i d’autoconsum. El seu promotor, un senyor mallorquí, recomana l’ús de palla com a material d’encoixinat per aconseguir tots aquests avantatges:

  • Protegir la terra de l’hort dels raigs del sol
  • Mantenir la humitat de la terra durant més temps
  • Escalfar la terra a l’hivern
  • Mantenir el substrat esponjós, evitant que s’enganxi
  • Evitar l’aparició de males herbes
  • Aportar matèria orgànica al sòl en descompondre’s
  • Evitar l’erosió

De tots aquests beneficis, et detallo quins són, al meu parer, els que poden ser més interessants per al teu hort.

L’encoixinat per evitar l’evaporació del substrat a l’estiu

Si tens un hort en testos, saps perfectament què és regar a l’estiu i que l’endemà la terra estigui totalment seca, oi? Doncs una bona capa d’encoixinat orgànic ens ajuda a evitar l’evaporació i, per tant, a mantenir durant més temps la humitat del substrat.

Això no vol dir que t’estalviaràs regar diàriament, perquè això depèn molt de la mida del test, de la quantitat de plantes que hi tens i de la calor que està fent. Però valorant-ho en general, la diferència es nota, i molt.

Escalfar el terra de l’hort a l’hivern

A l’hivern, l’encoixinat escalfa el terra com si fos una manta, protegint les arrels del fred. El seu ús és molt interessant a zones amb hiverns rigorosos, o si hi ha risc de gelades o nevades puntuals. En aquesta situació, el gruix de la capa pot ser més gran que a l’hort d’estiu.

Evitar l’aparició d’adventícies o males herbes

Si una llavor germina però no rep els raigs del sol, acaba morint. I tot i que no és habitual tenir males herbes a l’hort urbà per cultivar en substrats comercials, sí que és possible que amb el temps, n’apareguin algunes. Les llavors poden haver arribat volant, o haver-les introduït tu mateix sense voler en fer servir fems, compost o altres materials.

En jardins i horts a terra, les males herbes són el dia a dia de qualsevol hortolà. I per a ells, l’encoixinat és la solució per evitar la feina de desherbar. Una altra cosa és que per això utilitzin herbicides químics o plàstics per cobrir el terra.

Quins materials utilitzar per a l’encoixinat?

Resposta ràpida: el millor encoixinat per a l’hort és el que et sigui més fàcil i barat d’aconseguir. Evidentment, hi ha encoixinats més bonics que altres, però si us plau: que la qüestió estètica no t’impedeixi gaudir dels beneficis.

  • Palla – És l’encoixinat més utilitzat en horts orgànics. Serveix per crear una capa entre 5 i 7 cm al voltant de les plantes. Rega just després d’instal·lar-lo perquè s’assenti i no surti volant.
  • Fenc – Una bona opció si disposes de pocs tests. Pots comprar fenc a la secció de mascotes de qualsevol supermercat. Procedeix igual que amb la palla, regant després de col·locar-lo.
  • Escorça de pi – Pots trobar-la a qualsevol centre de jardineria, amb l’avantatge que és molt duradora perquè es descomposa molt lentament.
  • Acícules de pi (pinotxa, pinassa) – Deixa-les assecar bé abans d’afegir-les com a mulch o encoixinat. Acidifiquen lleugerament el terra, així que utilitza-les preferentment a les maduixes, les tomaqueres i als fruits vermells.
  • Taps de suro – Fàcils d’aconseguir si tens amistats al sector de la restauració. També triguen molt a degradar-se.
  • Paper o cartró – Dels que anem sobrats a la ciutat. El paper de diari es pot utilitzar sense problemes perquè les tintes no contenen metalls pesants. Si fas servir cartró, que sigui preferentment de color marró, o elimina’n prèviament qualsevol plàstic o impressió. Talla a tires els rotllos de cartró del paper higiènic o de cuina, i el de les caixes d’ous.
  • Fulles seques i restes de poda – Aprofita les amistats que tenen jardí i ofereix-te a recollir les fulles seques o retalls de gespa. Pots utilitzar les restes com a encoixinat o per elaborar compost. Compte amb la gespa: deixa que s’assequi abans d’usar-lo o podria podrir-se amb la humitat.
  • Pedres, grava, arlita o putzolana – Molt útils per a plantes que necessiten humitat constant i temperatures del sòl elevades. Evitarà l’aparició d’herbes adventícies i escalfarà el terra.
encoixinat d'escorça de pi als fruits vermells
Mata de gerds brotant entre l’encoixinat d’escorça de pi. La fusta i les acícules de pi, acidifiquen lleugerament el substrat, pel que són ideal pels fruit vermells

M’hi jugo un pèsol a que se t’acudeixen altres residus orgànics que tens al teu abast i que segur, segur, et funcionaran. M’han explicat experiències que fliparies. L’important és que el material d’encoixinat de l’hort estigui sec per evitar que es podreixi a la superfície de la terra, males olors, mosquits, etc…

A mi m’està funcionant molt bé la palla, i no em va costar gaire cara (4,90 € la bala). L’únic problema que li trobo és l’emmagatzematge: la mida del fardell és e-nor-me. De fet, el 2023 ha estat el meu tercer estiu encoixinant i no n’he gastat ni un terç…

Recentment han aparegut plàstics biodegradables i teixits a base de fibres naturals com el cànem o el lli. No els he provat, així que no et puc donar la meva opinió.

Com posar l’encoixinat a l’hort?

  1. Reparteix el material d’encoixinat damunt del substrat, formant una capa d’entre 5-7 cm al voltant de les plantes. No ho barregis amb el substrat: ha de quedar a sobre seu.
  2. Separa lleugerament el material del tronc dels arbres o de la tija de les plantes perquè l’aire circuli. Així evitaràs problemes de podriment.
  3. Per regar, només cal tirar l’aigua per sobre. Et recomano que el primer reg sigui generós, perquè puguis comprovar quina quantitat d’aigua pot arribar a absorbir el material que estàs utilitzant. Normalment, els materials de l’encoixinat són una mica porosos, així que part de l’aigua de reg es «perd» humitejant el material. Aquesta aigua no arribarà a les arrels de les plantes, així que aquest reg generós et permetrà ajustar millor la quantitat d’aigua que necessites a partir d’ara.
  4. Si durant el cultiu utilitzes algun tipus d’adob o fertilitzant sòlid, et recomano que apartis l’encoixinat per dipositar-lo sobre el substrat. La palla, per exemple, es compacta de tal manera que si l’has d’aixecar, es converteix en una mena de tapa relativament fàcil de moure.

En quina època de l’any es fa servir l’encoixinat?

Doncs això depèn del tipus de planta, del teu clima i de la pluviometria de la teva zona. M’explico, perquè no és el mateix utilitzar-lo on visc jo (zona mediterrània, amb estius molt calorosos i hiverns suaus) que al nord, on plou molt més.

Fruiters i arbustos de fruits vermells – Els tinc encoixinats tot l’any, i fins i tot afegeixo una capa de més gruix si durant l’hivern fa més fred del que és habitual. Porten en escorça de pi més de 5 anys i no he hagut de tornar a afegir-ne més des de llavors. No crec que en una zona més plujosa provoqui cap problema sempre que facis servir un material porós.

Les maduixes mantenen el seu encoixinat de palla durant tot l’any, però en el passat vaig utilitzar taps de suro amb bons resultats. A més de mantenir la humitat, evita que les maduixes es podreixin en contacte amb el terra.

Hortalisses d’estiu – Personalment, és l’època de l’any en què considero més útil l’encoixinat a l’hort per la seva capacitat de reduir l’evaporació. Però compte: la majoria de solanàcies (tomàquets, pebrots, albergínies) necessiten que la terra s’escalfi a la primavera per començar a créixer. En el cas dels pebrots (que ja saps que són els que triguen més a fer l’estirada), no afegeixis l’encoixinat fins que s’arranquin. A les cucurbitàcies i a les mongetes també els va molt bé, així com a qualsevol altra planta ornamental que estigui patint les calors de l’estiu.

He provat gairebé tots els encoixinats, fins i tot el de paper. Tots m’han funcionat bé tot i que no en provaré cap més fins que gasti la bala de palla que vaig comprar fa anys.

Hortalisses d’hivern – Aquí és on pots tenir problemes si vius en una zona plujosa, perquè sí, l’encoixinat escalfarà la terra però també conservarà la humitat i això atraurà més cargols i llimacs.

No l’utilitzis en hortalisses d’arrel com alls, cebes, pastanagues o remolatxes: pot acabar provocant l’aparició de fongs o podrint les arrels.

Si en canvi vius en una zona com la meva, on les pluges escassegen, endavant! Això de l’encoixinat o mulch no és una ciència exacta, i com pots imaginar, depèn de molts factors. De tota manera, crec que a l’estiu ens pot ser molt útil a tots tenint en compte el canvi climàtic i la sequera que ens espera.

Tu també utilitzes encoixinat a l’hort? Què tal l’experiència?

Dubtes freqüents sobre l’encoixinat a l’hort

He fet servir palla per encoixinar i m’han sortit moltes espigues, què puc fer?

Aquest és un problema habitual amb la palla. Jo ho he solucionat regant la palla que he de fer servir una mica abans de col·locar-la. Així, evito que germinin i arrelin en el substrat dels testos. Alguna s’escapa, però és fàcil arrencar-la així que comença a créixer.

A la meva terrassa fa molt de vent, no sortirà l’encoixinat volant?

Les fibres de la palla en concret s’entrellacen entre si d’una manera molt particular. Però per això és important que reguis generosament just després de col·locar-la. Algun bri pot escapar-se, això sí, però no et quedaràs sense palla, tranquila!
Una altra opció que tens és fer servir escorça de pi o un teixit natural biodegradable que pots clavar en el substrat dels tests.

Ester Casanovas @picaronablog

M’encanten els horts urbans i el cultiu d’hortalisses en torretes i jardineres. L’any 2005 vaig començar a compartir com ho feia i així em vaig convertir en la  PicaronaBlog.
Imparteixo tallers d’iniciació a l’hort urbà, col·laboro en mitjans especialitzats i el 2014 es va publicar el meu primer llibre, Pagesos de ciutat.

També et pot interessar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *