Adobs i fertilizants per l’hort urbà

Una de les coses que més em va costar acabar d’entendre és la funció que fan els adobs a l’hort. Potser perquè la meva única experiència amb plantes abans de cultivar hortalisses havia estat amb les ornamentals de casa i algunes orquídies, a les que sempre adobàvem amb adobs líquids o amb les conegudes boletes blaves.

Recordo que se’m feia estrany quan llegia als companys del fòrum parlant de fems, compost i altres adobs per l’hortet i pensava que quines ganes de complicar-se, amb lo fàcil que era allò d’agafar una ampolleta de fertilitzant i barrejar-ho amb l’aigua de la regadora.
Però és que els adobs són molt més que aliment per les plantes, i poc a poc ho vaig anar entenent.

Què és l’adob?

L’adob és un material d’origen orgànic que serveix per aportar nutrients a la terra dels que s’alimentaran les plantes. Elles, com tu i com jo, necessiten “menjar” a més de “beure”. Potser sembli una afirmació banal, però per les consultes que rebo (i sobretot, per les cares que veig als cursos), crec que molts no acaben d’entendre aquest concepte.

Per això faig servir un exemple molt senzill: si les persones només beguéssim aigua, al cap d’un temps acabaríem morint, oi? Doncs les plantes també.

La diferència rau en la manera com ens alimentem els humans i les plantes. Nosaltres tenim la capacitat d’ingerir líquids i sòlids. Elles en canvi, sempre necessiten aigua per poder alimentar-se. I és que la utilitat de l’aigua del reg no és només la d’hidratar la planta. També dissol els nutrients presents a la terra per permetre que les arrels els absorbeixin i els portin a les fulles, on té lloc la fotosíntesi. És a dir, la seva digestió.

Si reguem les plantes però no hi ha nutrients presents al substrat, és com si només els donéssim de beure. I la manca de nutrients les afecta inevitablement. Per això és molt, molt important l’adobat de la terra de l’hort o dels nostres testos, ja que sempre hi hauria d’haver aliment a disposició de les plantes.

L’adob com a estructurant de la terra de l’hort

L’adob serveix per una cosa més: estructura i millora la textura de la terra o del substrat. I per aquest motiu, els pagesos utilitzen adobs sòlids com els fems, el compost o l’humus de cuc. Si alguna vegada heu obert una bossa d’algun d’aquests productes, heu vist que el seu aspecte és similar al d’una terra bona: fosca i esponjosa, de vegades, amb restes de palla.

En barrejar-lo amb la terra del nostre hort o amb el substrat de les jardineres, millorem la textura a més d’afegir nutrients a la barreja. En realitat, és una mica més complex que això, perquè a més d’aportar nutrients, estem alimentant també la terra i tota una sèrie de processos que s’hi donen i dels quals algun dia escriuré al blog.

Quina és la diferència entre adob i fertilitzant?

La veritat és que el diccionari de l’IEC no és precisament gaire descriptiu quant a la diferència (els defineix com a sinònims), i ni tan sols les empreses de jardineria ho deixen prou clar als seus envasos.

Però una explicació entre tu i jo, més d’estar per casa, podria ser la següent: un adob ecològic aporta matèria orgànica més o menys descomposada que a més de nutrients, afegeix volum i estructura a la terra. Per mi, són adobs els fems, el compost, l’humus de cuc i el bokashi. I quan parlo d’adobs al blog, m’estic referint a ells.

Un fertilitzant, en canvi, no aporta aquesta part de matèria orgànica en la formulació. Per mi, són fertilitzants totes aquelles presentació en pols, en líquid, pèl·lets o boletes de pols compactada. Estan dissenyats per desfer-se més o menys lentament en entrar en contacte o barrejar-se amb l’aigua de reg i posar ràpidament a la disposició de les plantes tots els nutrients que contenen.

Evidentment, trobareu tantes respostes a aquesta pregunta com pàgines o blogs vulgueu consultar a Internet. Hi ha qui estableix la diferència en funció de si l’origen és natural o orgànic (adob) o químic (fertilitzant). Però en aquest cas, perquè el fertilitzant líquid i ecològic que utilitzo no posa “adob” a la seva etiqueta, sinó “fertilitzant”?

En resum, i per no embolicar-te més: digues-li com vulguis perquè a efectes pràctics, i independentment de si fas servir adob o fertilitzant, el que estaràs fent és donar de menjar a les teves estimades plantes.

Per què cal adobar o fertilitzar l’hort urbà?

L’adob que inclou un sac de substrat nou és insuficient per cobrir les necessitats alimentàries d’algunes hortalisses de cicle llarg. Al cap de 2 o 3 mesos, les plantes hauran consumit tots els nutrients i hem de començar a afegir-ne més amb regularitat. I no voldràs que els teus tomàquets deixin de créixer per falta de menjar, oi?

A més, veurem que les hortalisses són selectives i que no necessiten els mateixos nutrients segons el seu estadi de creixement: les hortalisses de fruit són les que més nutrients necessiten, mentre que les de fulla consumeixen menys.

Els elements químics i quan els necessiten les plantes

Per entendre-ho millor, és molt pràctic aprendre quins són els elements químics presents en adobs i fertilitzants i de quina manera els consumeixen les plantes.

Tots els envasos d’adobs especifiquen la composició, que pot variar en funció del fabricant. Entre ells destaquen tres elements molt concrets, que reben el nom de macronutrients, perquè són els que les plantes consumeixen en gran quantitat: el nitrogen (N), el fòsfor (P) i el potassi (K)

És interessant memoritzar aquest ordre i el seu símbol químic (N-P-K), perquè és com es detalla a les especificacions de tots els envasos, i perquè a més coincideix amb l’ordre en què una hortalissa els necessita:

• El nitrogen (N) afavoreix el creixement de les parts aèries de les plantes, les fulles; per això és molt necessari a l’inici de qualsevol cultiu, i especialment per a les hortalisses de fulla. No obstant, veurem que encara que és necessari per a totes les hortalisses en els seus primers estadis del seu creixement, no és el que més necessita una tomaquera per produir flors i fruits.

• El fòsfor (P) reforça la resistència de les plantes i ajuda a desenvolupar les arrels, tan importants perquè la planta pugui absorbir la resta dels nutrients del sòl i continuar creixent.

• El potassi (K) afavoreix la floració i el desenvolupament dels fruits. És aquest el que ens interessa per a les tomaqueres en flor de què us parlava abans. En comerços especialitzats pots trobar adobs etiquetats com a “Especial per a tomàquets” o “recomanats per a floració”, i que no són altra cosa que formulacions amb un alt percentatge de potassi.

Entre les etiquetes dels adobs

A les etiquetes de composició veuràs que el N-P-K s’indica amb percentatges, el que ajuda a entendre per quin moment del desenvolupament de la planta és més apropiat. Pots utilitzar un adob balancejat (que és el que conté tots els macronutrients en la mateixa proporció), o bé un específic per a cada moment del desenvolupament de la planta.

No et sorprenguis si en comptes de potassi, a la composició s’hi indica òxid de potassi, ja que cada fabricant és un món: alguns ho simplifiquen i d’altres ho especifiquen.

Tot i això, l’alimentació de les plantes no es basa només en N-P-K. També hi ha els micronutrients, aquells elements que les hortalisses consumeixen en menor quantitat però que també necessiten. La manca d’algun d’aquests micronutrients pot ocasionar problemes en alguns cultius. Per exemple, la manca de calci provoca el que es coneix com a podridura apical del tomàquet.

El meu consell és que experimentis i provis diferents tipus d’adobs o fertilitzants  de manteniment. Si estàs cultivant dues plantes de la mateixa varietat d’hortalissa, fes servir diferents adobs a cadascuna de les plantes per extreure les teves pròpies conclusions.

Com adobar o fertilitzar hortalisses en testos

Tant si has començat a cultivar amb un sac de substrat nou com si has preparat una barreja bàsica, has afegit una bona quantitat d’adob a la terra, per tant fins després d’uns 2 mesos (o 3, segons la varietat d’hortalissa) , no caldrà afegir res més.

Tots els substrats comercials contenen adob a la seva formulació; per tant, pots procedir de la mateixa manera.

Pensa en les necessitats de cada varietat d’hortalissa que comencis a cultivar i en quina quantitat de nutrients necessita. Abans d’afegir un nou adob o fertilitzant, llegeix bé les indicacions del fabricant, ja que hi pot haver grans diferències en l’aportació de nutrients en funció de la marca que utilitzeu i del tipus d’adob.

Pots triar entre adobs líquids o sòlids, d’origen químic o ecològic, formulats amb diferents quantitats de N-P-K o balancejats. Aquesta elecció dependrà sempre de tu i del que et sigui més pràctic.

Si vols simplificar, segueix amb l’humus de cuc. Un grapadet per sobre del substrat cada 15 dies als cultius d’estiu més exigents en nutrients, o bé la mateixa quantitat en una única aportació mensual als d’hivern, serà suficient.
L’humus s’anirà incorporant a poc a poc a mesura que es vagi dissolent amb l’aigua de reg.

Cada quant de temps cal afegir adob o fertilitzant a les plantes?

Hi ha dos factors més que t’obligaran a adobar de més o de menys: el fet que algunes hortalisses mengen més que altres i que l’excés de reg o uns dies de pluges continuades poden eliminar (el que també se’n diu rentar) l’adob del substrat.

Segons la voracitat de les plantes

Com les persones, no totes les plantes mengen per igual. I conèixer com és la seva gana, pot ajudar-te en el moment de preparar un contenidor on vulguis cultivar només enciams, o un altre per als carbassons.

Per això, acostumo a anomenar barreja bàsica la formada per un 60 % de fibra de coco i un 40% d’humus de cuc, ja que com veuràs, pots adequar-la en funció de les hortalisses que cultives, augmentant el percentatge d’adob o afegint més i/o amb més regularitat durant el cultiu.

Et serà de gran ajuda establir pautes i memoritzar el següent: les hortalisses de fruit i les de cicle llarg són molt més exigents en nutrients que les d’arrel. I que un bon moment per fer una aportació extra d’adob pot ser quan comencin a aparèixer les primeres flors, i a partir de llavors seguir les indicacions del fabricant de l’adob o del fertilitzant que utilitzis.

La família de les lleguminoses (faves, pèsols i mongetes) presenta una particularitat, i és que aquestes plantes tenen la capacitat d’aportar nitrogen al sòl a través de la simbiosi de les seves arrels amb un bacteri present a la terra. Per això se les anomena plantes millorants, i és recomanable cultivar-les sempre a l’hivern, perquè tornen nutrients al sòl de forma natural.

En funció de les pluges o d’un possible excés de reg

No oblidis que estàs cultivant en contenidors (més o menys grans) i que cada cop que surt aigua pels forats del drenatge, s’estan perdent nutrients, cosa que no passa en un hort a terra. Això es pot controlar aprenent a regar de forma efectiva, però si passen molts dies seguits de pluja, no hi ha efectivitat que valgui, tret que et sigui possible posar els contenidors a cobert o cobrir-los amb un plàstic.

Quan acabin les pluges, seria aconsellable afegir-hi una dosi d’adob més o menys generosa en funció de la quantitat d’aigua que hagi caigut.

Tipus d’adobs i fertilitzants per a l’hort urbà

L’oferta d’adobs i fertilitzants per a plantes és amplíssima, i potser t’agobies només de veure la quantitat d’opcions que tens per triar. Però en realitat, és molt més senzill del que et penses. Al final de l’article t’explico com ho vaig fer jo: segur que et quedarà més clar.

Fems

D’ovella, de cavall, de gallina… Tots són excrements animals que han passat per un procés previ de compostatge. No t’espantis pensant en què són, perquè ni la seva olor ni el seu aspecte s’assemblen a un excrement fresc.

Guano

Excrements d’aus marines i ratpenats que es poden adquirir en format líquid o en pols. Alguns substrats comercials l’utilitzen en la barreja per aportar nutrients.

Compost

El compost és el material que s’obté del procés de compostatge de la matèria orgànica. No és res de nou: els agricultors ho han elaborat sempre a la femer, aquella muntanya de residus orgànics on es tiraven des dels excrements dels animals de granja fins a les restes de sega, poda i de la cuina de casa.

Actualment, també s’elabora a les plantes de compostatge amb els residus provinents dels contenidors de color marró que hi ha a les ciutats, on dipositem la matèria orgànica.

Humus de cuc o vermicompost

Una variant de compost en què part del treball la fan uns cucs una mica especials als que els agrada la matèria orgànica en descomposició. Els seus excrements són el que anomenem humus de cuc, i és un dels adobs més utilitzats i recomanats a l’hort urbà.

Terra vegetal, esmena orgànica, enceball

Al llarg dels anys i de les consultes que m’heu traslladat al blog, m’he adonat que a nivell més local, algunes empreses de substrats utilitzen diferents formulacions i noms per designar una sèrie de productes destinats a nodrir la terra, aportant-hi nutrients.

En la majoria dels casos, el contingut del sac és un compost d’origen vegetal, animal o una barreja de tots dos, per la qual cosa el millor que podem fer és considerar que són adobs i utilitzar-los com a tals. De totes maneres, abans de fer-te un sac d’un d’aquests materials, el millor que pots fer és preguntar a un empleat si et servirà per adobar l’hort urbà.

L’enceball (recebo en castellà) és una barreja preparada per la gespa, ja que inclou sorra a la seva composició. No te’l recomano pel teu hort en torretes.

Fertilitzant líquid

Es comercialitza amb diferents formulacions: des del balancejat o “per a hort urbà”, així en general, com formulat especialment per a fruits vermells, aromàtiques o tomàquets. Compte, has de saber que el seu ús no es limita al nom de la planta que apareix a l’etiqueta. Si és ric en fòsfor i potassi, pots utilitzar-lo per a altres solanàcies, per a les cucurbitàcies i també per les teves plantes amb flors, com els geranis.

Resulta molt pràctic perquè ocupa poc espai i només cal barrejar-lo amb l’aigua de reg en la dosi i periodicitat que indica el fabricant.

Fertilitzant granulat, en boletes, barretes o pèl·lets

Un altre format cada cop més estès encara que sigui un vell conegut per a alguns. Es comercialitza en caixes, saquets o blisters perquè únicament hagis de repartir una petita quantitat sobre la terra (o enterrant-lo lleugerament)

La meva experiència en això dels adobs i els fertilitzants al test hort

Durant el meu primer any d’hort urbà, vaig utilitzar sacs de substrat universal per a tots els cultius. No vaig afegir res més durant tota la temporada a excepció d’algun grapat de fems de cavall sobre la terra. Això va ser en una temporada de primavera-estiu.

En iniciar els cultius de tardor, vaig remoure la terra abans de plantar les faves i els pèsols, i vaig afegir fems de cavall als testos i jardineres on vaig plantar enciams, espinacs, bledes, cols i coliflors amb bons resultats.

La meva segona temporada de primavera-estiu vaig aconseguir compost i vaig reciclar la terra dels testos afegint fems de cavall en unes i compost en les altres. Vaig provar diferents quantitats però la diferència la van marcar els fertilitzants líquids que vaig utilitzar per al manteniment així com el guano en pols.

Vaig notar que les hortalisses de fruit creixien molt millor si les començava a fertilitzar al cap d’un parell de mesos. De fet, actualment em guio per l’aparició de les primeres flors per començar aquesta fertilització suplementària.

No vaig començar a fer servir humus de cuc fins al meu tercer a l’hortet. Al principi, en poques quantitats perquè el meu vermicompostador és incapaç de produir tot el que necessito. Actualment, el compro perquè com pots imaginar, encara tinc més testos que al principi.

En resum: actualment utilitzo humus de cuc i fertilitzants líquids o granulats formulats per a floració. Són els que em resulten més pràctics per format, i és que en això de l’hort al final acabes utilitzant el que resulta efectiu però també còmode de fer servir. Ah! També estic començant a fabricar el meu propi bokashi, però no tinc prou dades per recomanar-ho encara. Espero compartir la meva experiència al blog d’aquí poc.

Com et pots imaginar, no deixo de provar productes nous que van sortint, comparant-los sempre amb l’humus, que per a mi és l’adob bàsic a l’hortet. És a dir, si cultivo tomàquets, preparo dos tests idèntics amb substrat nou o amb la barreja de fibra de coco i un tipus d’adob en una i l’altre adob a l’altra. Planto a les dues la mateixa varietat d’hortalissa i vaig anotant les diferències que puc trobar en el seu desenvolupament.

Amb els anys, he deixat d’utilitzar fems de cavall perquè surten moltíssimes herbes adventícies (males herbes) als testos. També em vaig adonar que els fertilitzants per a tomàquets (per exemple), són útils també per a plantes ornamentals de flor, com els geranis o el gessamí i no cal carregar-se amb productes diferents.

De vegades tens sorpreses i d’altres, fracassos. Com al mercat pots trobar-ne una gran varietat de marques, et recomano intentar trobar el teu adob perfecte en base a la tècnica d’assaig error.

Dubtes freqüents sobre adobs i fertilitzants