Un dels grans interrogants que es planteja qualsevol persona que comença un hort, es sobre quin tipus d’adob és millor utilitzar. N’hi ha algun millor que un altre o tots serveixen per igual? Podré aplicar-lo a totes les plantes? Cal adobar continuament o bé ho poses una vegada i te n’oblides?
Quan t’acostes a qualsevol viver i veus la oferta que hi ha encara et despistes més. Perquè hi haurà tantes opcions?
El més habitual quan t’informes una mica és decantar-te per un adob a base de fems, que no són altra cosa que excrements d’animals. Però als urbanites no ens sol fer gaire gràcia per una sèrie de raons:
- No podem evitar pensar en el seu origen, que pot generar una mica de fàstic.
- Creiem que farà molta pudor, que vindran mosques i que el veí de sobre ens preguntarà que què coi se’ns a mort al balcó.
- Trobem d’altres opcions a base de boletes o líquids que no fan olor. O això ens sembla quan els veiem als comerços.
Caldria aclarir totes aquestes suposicions: un adob a base de fems comprat en un viver, ha passat prèviament per un procés de compostatge.
Aquesta és la raó per la que ni fa mala olor, ni atrau mosques i a més, no manté la forma “del que era”. Parlant en plata: en obrir la bossa no hi trobarem un munt de caques, sino una cosa molt més similar a una “terra bona”, fosca, i amb una olor a bosc que no té res a veure amb l’excrement que va ser.
Quins tipus de fems hi ha?
Els adobs que podem trobar habitualment en els comerços especialitzats són els de cavall, els de vaca, el d’ovella i el guano (excrements d’aus marines i ratpenats que podem comprar en format sòlid o líquid).
Cada fabricant té la seva pròpia formulació: de vegades són una barreja de fems de diferents animals, d’altres hi trobareu palla dels estables i a més hi ha diferents formats (líquids i sòlids).
El més important és que seguiu les dosis d’aplicació recomanades en cada envàs, perquè la quantitat de nutrients varia molt d’un a l’altre.
També teniu una opció B, que consisteix en conseguir aquests fems directament del productor. Al Vallès és molt habitual acostar-se a algun centre d’hipica on et regalen tot el que vulguis. Al propietari li fas un favor, perquè sovint han de pagar per desfer-se d’ells, així que no us faci vergonya demanar-lo.
El problema és que sovint aquests fems són recents i no han estat compostats. Això es tradueix en tots els punts que hem mencionat abans: si que fan mala olor, atrauen mosques, s’hi fan cucs i a més si els aboquem directament sobre les plantes poden arribar a matar-les a causa de l’elevada temperatura que assoleixen quan es comencen a compostar.
Si teniu la possibilitat de que us el regalin, pregunteu sempre per la pila “més vella”, us curareu en salut.
La gallinassa
Potser la vostra opció B consisteix en utilitzar fems de gallina, de colom o d’altres aus. Pel que expliquen a Infojardín, aquest és el tipus d’adob que es considera més fort i per això es recomana utilitzar-lo amb precaució.
Personalment us haig de dir que no n’he fet servir mai i per tant no us en puc parlar en primera persona, però us deixo alguns enllaços on podeu ampliar informació:
I també aquest video de La huertina de Toni sobre com elaborar purí de gallinassa (o el que és el mateix, com “rebaixar-lo” per fer-ne un adob líquid per l’hort:
Quin adob és el millor?
Uff, la pregunta del milió i que de ben segur pot donar peu a un llarg debat. Els primers anys vaig emprar fems de cavall ja que es troben fàcilment en qualsevol viver. Després vaig provar amb un que és una barreja de fems de vaca i ovella que també em va anar bé. Però finalment vaig provar l’humus de cuc i reconec que és el que més m’agrada. D’ell en parlarem en el proper article.
Potser el millor de tot és saber que tots van bé (o el que seria el mateix: que cap d’ells va malament) i que només experimentant podreu treure’n les vostre pròpies conclusions. Aquest any en tinc un de vaca per provar, a veure què tal em va, us ho explicaré!
Els fems a l’hort
No oblideu que si utilitzeu fems, ajudareu a millorar la textura de la terra. Si feu l’hort en contenidors, amb ell guanyareu volum el que us permetrà emplenar-les fins dalt de tot.
A més, l’aportació d’adob cal que la realitzem sempre abans d’iniciar els cultius, tal i com vam explicar l’any passat en aquesta entrada. Espero que us sigui útil
Salut!
2 respostes
Hola, Picarona!
M’estic informant sobre adobs i aquesta entrada teva m’ha agradat. Dues cosetes en especial: una l’apreciació que tant els orgànics com els químics aporten elements químics, que és el que necessita la planta (de tant en tant, és bo que algú amb gràcia digui el que és obvi); i l’altra, l’explicació resumida de les funcions en la planta dels tres nutrients, N, P i K.
Sobre el preu, el que és paga de més en els productes “bio” no és l’etiqueta, sinó el major cost o menor rendibilitat (deu ser el mateix) de la seva fabricació, emmagatzematge i distribució, al menys en aquest cas dels adobs. Pensa, tan sols, en el volum. Un cas clar és el que em passa a mi: els fems me’ls regalen (0€), però anar-los a buscar (només 1 km), voltejar-los de tant en tant i aplicar-los em surt molt més car i em porta molta més feina que adobar amb adob mineral.
Tampoc es pot dir que que l’adob orgànic sigui “bio” (ho serà si compleix determinats requisits de qualitat); simplement, és l’adob obtingut a partir d’excrements animals i un complement vegetal (palla, per exemple).
Me’n vaig a veure els teus articles més actuals. Ja veig que n’hi ha un de purins i preparats vegetals.
Felicitats per la tasca.
Gràcies per la visita, Pete, i per oferir-nos el teu punt de vista. Sempre és enriquidor llegir altres opinions.
Salut!