Search
Close this search box.

Com començar un hort urbà en una taula de cultiu

Començar un hort urbà en una taula de cultiu és una experiència tan pràctica per uns com estresant per d’altres. I és que tot i que el seu disseny i alçada resulten molt còmodes per treballar, en el moment de plantar-hi les hortalisses sorgeixen un munt de dubtes entre aquells que s’inicien com a horticultors. Espero que aquests consells us ajudin a començar amb bon peu i equivocant-vos el mínim possible.

Donarem per suposat que ja heu emplenat la taula amb un bon substrat (o amb la barreja recomanada de fibra de coco i humus de cuc) i anem a veure com hem d’encaixar les peces d’aquest puzle que tenim al davant.

Saber el volum de substrat que necessita cada hortalissa

Igual que ens passa a les persones, una planta necessita el seu espai vital. I sempre que comencem a cultivar en una jardinera, una torreta o una taula de cultiu, hem d’intentar proporcionar-li un espai mínim per a que es pugui desenvolupar correctament.

Plantar-les molt juntes es tradueix en menys aliment per a cada una d’elles i per tant, menor creixement i possible fracàs en la collita. Per norma, el volum de substrat necessari és directament proporcional a la mida de la planta adulta, i per això veurem que les hortalisses de fulla i d’arrel necessiten menys substrat que les de fruit, que són les que creixen més.
Trobareu les indicacions que necessiteu en el Calendari de sembra del blog. I us recordo que aquests volums corresponen al de una sola planta, no a dos ni a tres, d’acord?

Conéixer les mides de les plantes adultes

El planter és molt petit i ens pot enganyar. De fet, sol enganyar-nos quan comencem l’hort urbà, ja que sovint coneixem com és un tomàquet o un carbassó però no hem vist mai de la vida com és la planta on hi creix.
Consultar una taula on s’especifiqui el marc de plantació ens serà d’ajuda per evitar posar-les massa juntes i que les que creixen més facin ombra a les més petites, privant-les del sol. És molt típic en aquests moments en què les cols creixen molt tant verticalment com horitzontalment amb les seves enormes fulles i acaben tapant als raves, enciams i d’altres hortalisses més baixetes.

Conéixer les incompatibilitats entre hortalisses abans de plantar-les de costat

No totes les hortalisses s’avenen entre elles. Algunes no es cauen gaire bé, ja sigui perquè buscaran els mateixos nutrients en el substrat o perquè les seves arrels desprenen substàncies que no agraden al veïnat. Per posar un exemple pràctic: potser heu llegit les propietats dels alls i de que la seva olor allunya el pugó. Fantàstic! Llavors els plantaré aprop de les faves, que per primavera sempre en pateix, de pugó.
Meeeeec, error! Els alls i les faves són incompatibles i no els agrada gens estar de costat. Trobareu informació sobre casos similars en aquesta taula que fa anys està penjada a Infojardín

Conéixer el cicle de les hortalisses i durant quant de temps ocuparan la taula

No totes les plantes viuen el mateix temps ni triguen el mateix a donar fruits. Un enciam pot estar llest per menjar en un parell de mesos, però a una pebrotera li costarà una mica més donar el seu primer fruit. En compensació (això si), n’estarem collint molts més durant tres mesos pel cap baix.

Per aquest motiu, en planificar el que cultivarem a la taula ens serà útil dividir-les en dos grups: les de cicle llarg i les de cicle curt. Saber quines estaran més temps a la taula ens ajudarà a distribuir millor les que són més ràpides per tal de poder-les collir, remoure el substrat i tornar-hi a plantar sense fer malbé les que encara estan produint. De nou, veurem que les de fulla i les d’arrel són molt més ràpides que les de fruit.

Necessitats de sol, aigua i adob

Les diferents varietats d’hortalisses tenen necessitats diferents de sol, aigua i adobs. Distribuir-les de manera que coincideixin en un mateix espai les que s’assemblen en reg, per exemple, ens facilitarà la feina i ens evitarà problemes de fongs. Algunes que a l’hivern agraeixen el sol directe, s’espiguen ràpidament a l’estiu, pel que jugar amb les diferents alçades ens permetrà crear ombres per protegir les més sensibles. I per descomptat, la gran aportació d’adob que és tan necessari en algunes, pot afavorir que es formi molt de pugó en d’altres menys exigents en nutrients.

Resumint…

L’èxit en els cultius depen de nosaltres, del que vulguem cultivar i de la nostra capacitat per fer encaixar les diferents peces d’aquest trenca-closques. Si heu pensat començar comprant el planter, us recomano que us passeu per la botiga, pregunteu què tenen en aquells moments i ho apunteu en un paper. A casa, decidiu què us agradaria plantar i a continuació busqueu el cicle de cada una d’elles i quant de volum de substrat necessiten. Us ajudarà a saber quantes hi caben en la taula de cultiu.
Per acabar d’arrodonir-ho, dibuixeu possibles distribucions sobre el paper i mireu si les plantes que han d’estar de costat, són compatibles entre elles.

Personalment, crec que la forma més interessant d’optimitzar i treure rendiment a una taula de cultiu és conreant-hi només hortalisses de fulla i d’arrel, deixant les de fruit en contenidors individuals. Per descomptat, aquesta és una opinió totalment discutible i estic segura que més d’un no hi estareu d’acord. Deixeu-me explicar el perquè, basant-me en les consultes que m’arriben a través del correu del blog i de les xarxes socials:

Ningú s’informa abans de trasplantar les hortalisses a la taula de cultiu. I si ho fan, pocs tenen en compte la mida de les plantes adultes i l’espai que necessita cada una. Ho entenc perfectament, per mi també va ser una sorpresa veure com arribaven a créixer algunes hortalisses que vaig cultivar el primer any. Però si les estem cultivant en torretes individuals o en jardineres, la solució és molt més fàcil: si s’eixamplen, les separem o les col·loquem d’una altra manera. No fa gaire, una noia m’enviava una foto d’una col tota pansida que havia tret de la taula quan ja havia arrelat perque “s’havia fet molt gran i les fulles tapaven els enciams”. El trasplantament no li va provar: estava tan marcida que dubto molt que es recuperés. Per la seva banda, un noi que va venir a un curs m’explicava que l’estiu passat havia hagut de pujar a una escala per collir els tomàquets, i que si no hi havia tomaqueres més baixetes.

D’altra banda, està el tema de la productivitat: les hortalisses d’arrel i de fulla creixen ràpidament, i a efectes pràctics ens obligarà a treballar més sovint en el recipient on les cultivarem. No sé a vosaltres, però a mi em sembla més còmode treballar a peu dret que haver-me d’ajupir a l’alçada d’una jardinera per remoure el substrat, tornar-hi a plantar o substituir el planter o sembrar llavors. No us sembla? En canvi, si en una torreta hi plantes una tomaquera, fins que no l’arranques passaran perfectament de 6 a 7 mesos, en els que la planta creixerà de manera vertical i t’hauras d’ajupir molt poc per treballar-hi (ja sigui podant-la o collint-ne els seus fruits).

I acabo amb un motiu més: sempre m’ha fet por fer-li mal a les plantes. En una taula de cultiu, com puc saber cap a on han crescut les arrels d’una hortalissa? I si en arrencar la que està al seu costat, li faig mal a les arrels? Les de cicle curt tenen arrels molt més petites que les de cicle llarg!

Resumint… espero no haver-vos enredat més i que el que he explicat us resulti útil. Ja direu. Salutacions!

Ester Casanovas @picaronablog

M’encanten els horts urbans i el cultiu d’hortalisses en torretes i jardineres. L’any 2005 vaig començar a compartir com ho feia i així em vaig convertir en la  PicaronaBlog.
Imparteixo tallers d’iniciació a l’hort urbà, col·laboro en mitjans especialitzats i el 2014 es va publicar el meu primer llibre, Pagesos de ciutat.

També et pot interessar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *