Els que em coneixeu de fa temps, sabeu que sempre m’ha cridat l’atenció el tema de les llavors autòctones i les varietats pròpies de cada zona. M’apassiona comprovar com hi ha hortalisses fortament lligades a la gastronomia d’un territori però que per contra no es coneixen a l’altra banda del país.
Estic segura de que això no passa amb el tomàquet: és una de les hortalisses més conegudes i consumides arreu. Però si vols trobar aquell gust que et transporta a la infantesa, si vols ficar-te un trosset a la boca i trobar-hi el sabor d’un tomàquet de debó, has de buscar llavors antigues. Com sigui.
Espero que no us sorprengui amb la fermesa de l’afirmació. La majoria del planter que podeu trobar és de varietats de tomàquets híbrids. Els diuen F1, i no precisament perque els agradin les curses. Són llavors tractades al laboratori per trobar la màxima producció i que siguin plantes resistents a les plagues més habituals.
Però.. I EL GUST? Aquests senyors del laboratori s’han preocupat de que els tomàquets tinguin gust a tomàquet?
Ric tota sola pensant en la quantitat de Mauricios que m’he menjat aquest estiu.
A l’hort de casa sempre tinc dificultats per cultivar tomàquets. Cada any us explico que sempre acabo amb plagues d’aranya roja que em fan malbé la majoria de les mates. Però aqui estem, lluitant contra ella i conseguint collir tomàquets que tenen gust del que han de tenir.
Si em quedo curta, els compro. Però no al super de la cantonada, d’aquells que van a 1€ els 2 kgs. M’acosto al mercat i vaig directa als pagesos que venen la seva producció. Ells són els guardians d’aquest tresor que són les varietats antigues de tomàquets.
Fa un parell de dissabtes vaig estar a Eulàlia de Ronçana, on gràcies a la tasca de gent que intenta que aquestes meravelles no es perdin, es va celebrar la 3a edició de la Fira del Tomàquet.
Santa Eulàlia és aprop de Sabadell, a només mitja horeta de cotxe. Però no tant aprop com per trobar-hi exactament les mateixes varietats que aqui. Curiós.
Les anomenades “varietats antigues” són pròpies de cada comarca, de cada poble fins i tot. Són antigues perquè els seus antecessors són aquells tomàquets que es cultivaven fa temps, quan això dels híbrids ni se sabia què era.
I estan adaptades a les particularitats de cada poble: a la seva terra, al seu clima, a la seva aigua. Si em puc permetre una llicència romàntica, diria que fins i tot a les mans d’aquell pagès que amb tot el seu amor, cull el millor dels seus tomàquets per conservar-ne les seves llavors per l’estiu següent.
A la Fira es poden trobar aquests fruits tan preuats que s’estan recuperant. Perque hi ha gent que lluita per mantenir-ne el cultiu, aquesta cultura de la terra que la globalització està destruïnt.
Vaig tenir la sort de poder assistir a la visita guiada a l’Hort de l’Espelt, un hort en el què l’Associació Llavors orientals cultiva aquestes varietats que tenen un peu a l’UVI. Ens hem tornat tan còmodes que ens és més fàcil comprar planter del que sigui que gaudir de l’experiència de collir aquells tomàquets que tu mateix has sembrat.
Visitar un hort i que te l’ensenyi qui el treballa és la millor experiència que hi ha per a qualsevol neòfit en el tema. I si a més hi ha la persona que entén de bitxos i plagues, el rien ne va plus.
Per a mostra un botó.
Teniu una segona oportunitat per assistir a aquestes activitats el dia 8 de Setembre. Intenteu organitzar-vos una mica per poder participar en les dues activitats més importants que hi ha: la visita a l’hort i el taller posterior amb la Bàrbara, on us explicarà tot de remeis ecològics per tractar les plagues.
Val la pena. Salut!
