No tinc el costum de parlar de la meva feina al bloc, així que deixem-ho en que treballo de comercial i que per motius de feina he estat a Alimentaria 2010.
Tota la setmana.
Com a professional he de reconéixer que la Fira és un lloc ideal, perfecte per a fer nous contactes i saludar als coneguts. De vegades és el punt de trobada amb gent que ja coneixes però amb la que no has tingut la oportunitat de parlar cara a cara, i és que fer negocis a través d’Internet és quelcom habitual en el món en el que vivim.
Però després de tot això, hi ha la persona, i aquí és on comença la meva manera de pensar, la meva manera de veure les coses i les sensacions que vaig endur-me de la Fira.
Com a cuinera aficionada i amant de la bona taula, em vaig sentir com en Charlie a la fàbrica de xocolata. Tot, tot i tot estava allà: formatges, pernils, vins, refrescs, carns, cerveses… Stands gegantins de les grans multinacionals, i d’altres de més modestos de petites empreses. Presentacions de grans cuiners a les que no vaig poder assistir per incompatibilitat horària i moltes coses per tastar, gratuïtament.
Ha estat enriquidor entrar en contacte amb un món que et sorprén tant com et decepciona (com quan per exemple veus empreses que venen fetes moltes salses que tu creies que s’elaboraven directament al restaurant).
El reciclatge i la sostenibilitat a Alimentaria 2010
Com a defensora del reciclatge i del consum responsable… aquesta és una altra història. Bosses i bosses de plàstic, propaganda i catàlegs que tothom llençava, milers de gotets i tovallons barrejats en els contenidors. I sobretot, el dubte de si ALGÚ es dedicarà a separar aquests residus.
Em va semblar veure en alguna paperera un petit text conforme els residus es tractaven amb posterioritat, però només m’ho va semblar.
Si realment a Fira Barcelona treballen així, els felicito. No tant a l’empresa de reciclatge perque tindran molta feina, segur. Tota anava barrejat i apart d’unes noies que passaven amb uns carretons recollint el vidre, no vaig veure cap més separació de residus.
Tenia molt d’interès en visitar al saló de productes ecològics. Allà sí que ja es veia una altra cosa.
Des de la il.luminació dels stands fins a que et facilitéssin la informació en CD o en paper reciclat, allà ja es veia un altre ambient. De fet, hi havia pocs visitants i potser per això algunes empreses en comptes d’estar en aquest saló estaven en el que s’ajustava més a la seva activitat.
Vaig fer-hi alguns contactes molt interessants a nivell professional, esperem que fructifiquin peque és un món on per principis, m’hi sento més còmode.
Llàstima que la majoria dels casos són petits productors, petites bodegues, pagesos, forners, formatgers i almàsseres, que d’entrada ho tenen difícil contra els grans distribuidors.
Afortunadament, això ha de canviar. No sé si ho veurem nosaltres o els nostres néts o besnéts. Però ha de canviar, si o si.
Per acabar i com a dona, dir-vos que algunes grans marques segueixen utilitzant hostesses/models mig despullades per a vendre els seus productes. Amb stands plens. I el més trist: a la sortida, a l’hora on tothom plegava, homes repartint targes de visita de puticlubs. Tal i com us ho explico.
Us deixo que ja és l’hora de l’apagada!!!
