Dimarts passat (13 de Desembre de 2023) vaig poder assistir a la presentació oficial del Banc de Llavors del Vallès Occidental. Ja ens ho havíen avançat durant la celebració de la I Jornada de les Plantes Oblidades, però sembla que per 2024 ja estarà en ple funcionament i els vallesans podrem accedir a les llavors de varietats locals recuperades.
La història agrícola del Vallès Occidental
Als vallesans ens sobta saber que casa nostra, era terra de vinyes. Recordo quan de petita, el pare em parlava del cup que hi ha a casa, i de com el va tapar en fer les obres. Un cup o trull com el que es troba a moltes cases del meu barri, és una excavació a terra, just a l’entrada, on s’hi abocava el raïm i es trepitjava.
Sembla que cap al 1890, el 60% del territori estava plantat amb vinya. Fins l’arribada del tèxtil i de la fil·loxera, és clar. En morir els ceps, moltes explotacions van optar per altres cultius d’horta i la vinya es va anar perdent. El vocabulari de la iaia era molt ric en expressions relacionades amb el vi però només m’he quedat amb allò de que “té el cul més gran que una portadora”.
Així som les dones: sempre criticant d’altres dones.
On és el Banc de Llavors del Vallès Occidental?
La seu del Banc de Llavors és l’Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes, a Castellar del Vallès, un centre d’ensenyament d’estudis secundaris. Mitjançant un conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental, s’han convertit en dipositaris de tot el material genètic recuperat i integraran la conservació, reproducció i distribució de les llavors sense ànim de lucre.
Les responsables del projecte, la Lisette Vall i la Iolanda Verdugo ens van explicar que disposen d’unes 40-50 varietats i que els seu objectiu és multiplicar-les als camps de pràctiques de l’escola i en col·laboració amb alguns pagesos locals, especialment durant l’estiu. Normal: el curs escolar acaba just quan moltes de les hortalisses comencen la producció.
Les línies de treball que seguiran són aquestes:
- Multiplicar llavors de varietats locals del Vallès Occidental a l’escola
- Seguir els protocols de cultiu, neteja, selecció i emmagatzematge en l’obtenció de llavors
- Recollir llavors de la comarca, quan n’arriben. I fer l’acompanyament pertinent en cas de que es vulgui caracteritzar la varietat
- Fer xarxa amb productors de llavors, la Xarxa Catalana de Graners, la Fundació Miquel Agustí i altres entitats del sector
- Cedir llavors de varietats tradicionals o locals a pagesos i hortolans
- Esdevenir un punt de trobada per a intercanvis, tastos, jornades i xerrades
Com funcionarà el Banc de Llavors?
Intentaran reproduïr de 4 a 6 varietats cada any, seguint la planificació anual que decidirà la comissió agronòmica. Aplicaran els protocols de cultiu i processat pertinents per obtenir les llavors i les preservaran al congelador.
Qui vulgui accedir aquest tresor del Banc de Llavors del Vallès Occidental, podrà fer-ho a partir de març de 2024. Es cediran a canvi d’una petita aportació econòmica que encara no s’ha definit. Al final de l’acte ens van informar que la II Fira de les Plantes Oblidades serà el diumenge 10 de març de 2024, pel que possiblement les podrem adquirir aquell dia.
Tenint en compte que molts de nosaltres fem hort per autoconsum, els vaig proposar que aquell dia en venguin planter. Creuem els dits!
Memòria Agrícola i prospecció de varietats locals del Vallès Occidental
El Consell Comarcal va publicar els resultats d’aquesta memòria en un llibret que també podeu descarregar al seu web. A continuació us detallo les varietats que hi apareixen com a recuperades, tot i que ignoro si estan dipositades al banc de llavors ni com s’hi podrà accedir:
Vinya: malvasia rosa, pansalet, macabeu, sumoll gra petit i gran, picapoll, ull de llebre, xarel·lo, cep francès, panso, pansera, Sant Jaume, moscatell de gra petit i gran, maduixa, cua-sec i gaona.
Meló: d’hivern o de Nadal, meló de Polinyà
Tomàquet: rosa ple de Rellinars, tardà de tres caires o tres “cantos”, tomàquet de penjar de ramallet, cor de bou de Vacarisses, tomàquet de penjar de Can Bogunyà, poma ple, de penjar gros de Castellar, de Can Mandó o Mandó de Collserola, de Can Montmany.
Altres hortalisses: enciam negre de Palau, col gegant o geganta, xirivia, albergínia blanca, bleda de penca ampla.
Llegums: mongeta del genoll de crist, afartapobres de Sant Cugat, afartapobres de Can Pèlacs, mongeta del ganxet DOP, mongeta del ganxet de Can Riera (Palau de Plegamans), mongeta llaminera o ramellet, mongeta del metro, mongeta paretana o de Mallorca, mongeta del confit, favó d’Ullastrell. Pèsol de Castellar, pèsol negret de mata baixa, tirabec o estirabec, fava llarga de Rubí, fava de tot l’any.
Presseguers: malparit o gavatx tou, ànsem, amsden o Sant Joan, préssec belga, benvingut, escarolita, gavatx vermell, del mollar, sprinter, mallorquí.
Pereres: Pera d’hivern, Castells, cuixa de dama, moscatella de Castellbisbal, pera cristallina, tendral i campmanya.
Pomeres: Poma de la Mare de Déu d’Agost, poma tia, poma del ciri groc, maganya, de Sant Jaume, camosa, cara bruta, verd donzella.
Cirerers: Cirera villareta o vilareta, cor de colom, del cast o papiolenca, forta o de Sant Pere, de Sant Isidre, cirera cua llarga.
Pruneres: Prunera avellaner, mirabolà Vallespir, mirabolà llevador, reina Clàudia o Clàudia verda, pruna colló de frare, colló de mico.
Figueres: Figa de Sant Joan, flor negra, de bardissot o de bordissot, saiola o panxona, coll de dama blanca i negra, figa de fraga.
Albercoquers: Albercoc canino, galta-roja, moniquí.
Caquiers: Caquier tomatero.
Altres fruiters: Nespler o nespra del país, préssec-poma o nectarina originària, prunelló fosc.
Oliveres: blanc-roig o blanqueta, becaruda, becarut o bocurut, vera, arbequina o arbequí, verdal o verdala, tinenta
Algunes curiositats i aprenent més de les carbasses
Al mateix llibret hi consten algunes tradicions i curiositats de la cultura agrícola local, com per exemple que la llavor de les patates del bufet s’anava a buscar a Alinyà (Pirineu), perquè a més de tenir molt bona conservació, les temperatures de la nostra zona els feien més productives.
Que al Vallès s’hi havia conreat tabac per ús domèstic, safrà, cacauet, margall i fins i tot arròs! I ara entenc perquè no ens costa gaire trobar moreres per la zona: s’havia fet seda, aquí al Vallès.
En acabar la presentació, va ser el torn de la Xènia Torras, responsable del Banc de Llavors d’Esporus que ens va parlar sobre les carbasses i com fan el procés de recollida de llavor. Sempre és un plaer escoltar-la parlar, i així vaig saber que la luffa ha canviat de cognom (abans era luffa cilindrica i ara és aegyptiaca), apart d’altres curiositats sobre la pol·linització i el procés que segueixen per evitar creuaments.
Per acabar, va ser el torn d’en Xesco Bueno, cuiner del Restaurant Ca l’Esteve, autor de varis llibres de cuina i col·leccionista de llibres de la mateixa temàtica. Va compartir un super-consell per preparar la conserva de tomàquet: afegir-hi carbassa. La carbassa no en modifica el gust, però n’absorbeix l’aigua i en mata l’acidesa. Ell va dir que fa servir carbassa del bon gust valenciana i que la congela per poder preparar els pots de tomàquet en arribar l’estiu. Si teniu espai al congelador, ja sabeu quin ús li podeu donar.
L’adreça de la seu del Banc de Llavors del Vallès Occidental és aquesta:
C/ Anoia Nº2C – 08211 Castellar del Vallès.
Molta sort i encerts a Les Garberes amb aquest projecte! Des d’aquí, seguirem informant.
