Hola a tots, què tal la nova normalitat? El Coronavirus i aquest estrany confinament ha afectat les nostres vides, hàbits, i l’hort urbà no ha estat una excepció.
Em vé de gust compartir una sèrie de reflexions, així, en plan catàrquic. M’agradarà conéixer les vostres si me les deixeu als comentaris.
Penso en els que hauran anat a treballar diàriament durant el confinament, quan la corba creixia i creixia. Imagino als aprensius com jo, emportant-se el dinar a la feina, amb estovalles i tot tipus de proteccions, utilizant el gel hidroalcohòlic a tota hora i mirant de reüll als que no duen mascareta (o la duen mal posada). Milloraran els hàbits higiènics i de prevenció? Augmentarà la inversio en salut pública? On aniran a parar totes aquestes mascaretes reutilitzables? Us han sorprès les imatges que s’han vist aquests dies de com la natura ha tornat allà d’on la vam fer fora? El descens d’emissions de CO2?
La prohibició de no poder anar a l’hort pel Coronavirus
Com us devia passar a molts de vosaltres, el confinament em va enxampar lluny de l’hort. Bé, la veritat és que físicament no perquè el tinc a poc menys d’una illa de cases. Però que estigués prohibit anar-hi ens ha robat gairebé tota la primavera. Les collites, els trasplantaments, aquell “posar-lo al dia” que molts fem per Setmana Santa… res ha estat possible.
I em diera: “Però Ester, la salud de tots era el més important”, i us en dóno la raó. Però és que el fet era que podies anar a un supermercat ple de gent a comprar un enciam sense problemes i no a l’hort (a una illa de cases) per collir-lo. En fi…
Els cultius d’aquest any 2020
L’estat d’alarma ens va enxampar just en aquell moment de l’any en que tot comença: preparar planters, la temporada de tallers, la punta de feina de tot l’any. Tot i que he pogut seguir treballant online, els tallers van quedar tots anulats i amb ells han desaparegut parts dels meus ingressos. Em mirava la meva caixa de llavors, el substrat pel llavorer, però no tenia ni ànims ni il·lusió per sembrar res.
Parlava amb amics i coneguts del sector de la jardineria: ERTEs, comandes anul·lades, plantes que s’havien de llençar perquè ningú podia anar-les a comprar. Quina llàstima. I per això vaig pensar que quan poguéssim sortir, aniria a comprar-les a la cooperativa o al meu centre de jardineria habitual.
Més tard vaig saber que alguns gardens estaven enviant comandes a domicili, i que les cooperatives agràries havien estat obertes perquè també hi venen menjar per animals. Però vaig pensar que el confinament em permetria planificar millor alguns cultius i sobretot, experimentar què els passa a les plantes quan les trasplantem tard. Us ha passat el mateix?
Algunes conclusions de tot plegat
Finalment vaig conseguir algunes plantes i em vaig animar a sembrar algunes llavors gairebé dos mesos més tard del que és habitual. I us avanço algunes impressions del que ha estat començar tard aquest any:
- Pebrots i tomàquets creixen d’una manera més similar a quan les trasplantem a mitjans de primavera. El terra és més calent i els pebrots ho agraeixen, començant a créixer gairebé des del primer dia.
- Si fa calor, ja no es pot trasplantar a primera hora del mati: algunes plantes no sobreviuen si les plantem a ple sol. És millor fer-ho al capvespre o en un dia ennuvolat.
- Les cucurbitàcies en general, germinen en dos o tres dies i se’n pot fer una sembra directa sense cap problema. A més, responen millor que si en preparem llavorer i han de passar per l’estressant procediment del trasplant.
- No es pot anar a buscar planter per un hort urbà a no ser que duguis una llista de les torretes i jardineres que queden lliures per plantar. Si més no, si ets com jo i t’enamores de qualsevol cosa que vegis.
Envernissar les taules de cultiu i les jardineres de fusta
Hauria de fer fotos i algun video per ensenyar-vos com tinc l’hort urbà en aquests moments. La part de la terrassa està gairebé igual, amb les torretes quadrades de sempre. Però al pati hi ha hagut canvis, com podeu veure en aquestes fotos de l’any passat al meu Instagram.
M’encanten les jardineres de fusta, però aquest any ja necessitaven una envernissada. Sempre he fet servir lasur, una mena de vernís que les protegeix sense brillantor. Però tant les jardineres com les taules de cultiu que tinc ara mateix són d’ Hortalia i em vaig estimar més demanar-los consell. Em van dir que fes servir oli de llinosa, així que hauré d’anar a comprar-ne. Algun consell o experiència sobre el seu ús que pogueu compartir?
Tinc entès que cal aplicar tantes capes com sigui necessari per tal de saturar la fusta, que imagino que en el meu cas seran tres o quatre. Ja us explicaré què tal la experiència.
Les xarxes socials a l’hort durant el coronavirus
Les xarxes socials i les videotrucades han estat el millor del confinament. Us imagineu passar per això mateix fa 25 anys? Hauria estat molt més difícil per tots, n’estic segura. M’ha agradat descobrir un grapat de nous comptes, i seguir els Stories d’Instagram d’alguns bloggers i influencers actuals.
Però també vaig veure una pila de tutorials sobre com començar un hort durant el confinament. Alguns estaven bé, altres malament i després hi ha les preses de pèl i fakes com catedrals. Segur que molta gent s’ha animat a començar un hort aquest any, així que espero que si arribeu a aquest bloc, hi trobeu el que busqueu.
Salut!
