Bolets a les plantes de l’hort urbà. Són dolents?

He rebut un correu de l’Esperanza, que em pregunta per uns bolets que li han sortit a la terra de l’hort urbà. Està preocupada per si poden ser verinosos tant per ella com per les plantes, que ara li fa por consumir a la cuina. Què cal fer? N’hi ha prou amb arrencar-los o cal llençar tota la terra?

Quins bolets surten a les torretes?

En rebre el correu de l’Esperanza, vaig contactar de seguida amb la persona més apropiada per respondre: el micòleg  Enric Gràcia, prou conegut a casa nostra pel seu treball de divulgació sobre el tema.

La seva resposta no es va fer esperar. M’explicava el següent:

Ester, si no és un cas molt extrany, podem estar parlant de dues especies. Una, Leucocoprinus birbaumii, és el fong més habitual en els substrats de cultiu (normalment prové de països tropicals). Es tracta d’un bolet que medeix uns 10-15 cm d’alçada.
Molt diferent és el Chlorophyllum molybdytes, un fong de països càlids, però que produeix bolets d’uns 15-20 cms de diàmetre, molt carnosos. Aquest és el tòxic, el primer no.

La informació que facilita a la consulta no em permet deduïr-ho, tot i que no conec cap cas de Chlorophylum en cultius hortícoles, només en hivernacles.

Resumint, jo li enviaria unes imatges de les dues espècies que t’he comentat i li demanaria que les identifiqués. O que te’n digui la mida més o menys excacta. Si és Chlorophyllum, sós partidari d’evitar el problema (substituint el substrat). Si és Leucoprinus, cap problema, a cultivar.

Espero haver estat d’ajuda,

Enric Gràcia

Els bolets més habituals a les plantes

Vet aquí doncs, un parell d’imatges de les dues espècies, tot i que si feu click als seus noms científics, s’hauria d’obrir una pàgina de Google amb moltes més fotografies que us poden ajudar en la seva identificació.
Aquesta, és la que NO és tòxica.

En canvi, aquesta sí que ho és:

Espero que els bolets grans i blancs que tenia l’Esperanza no fóssin precisament els tòxics. I si us plau, per seguretat, parem compte sempre que us trobeu amb una situació semblant, intentant identificar qualsevol tipus de bolets per saber-ne la toxicitat.

Perquè surten bolets a les jardineres?

Sense cap dubte, perquè la seva llavor està al substrat. Però també perquè es donen les condicions climatològiques favorables que permeten que el miceli creixi i n’apareguin els fruit (els bolets). Els fongs són molt més importants del que ens sembla d’entrada, i estan presents en molts processo del sòl. Quan comencem a informar-nos sobre problemes que poden aparèixer a l’hort, aprenem sobre alguns d’ells (com l’oidi o el mildíu), ja que poden acabar amb les nostres plantes. Però no tots són dolents.

Heu sentit parlar de les micorrizes? O n’heu vist alguna vegada una bosseta al garden? Les micorrizes són fongs “bons”, perquè creen una simbiosi amb les arrels de les plantes de la que es beneficien les dues parts, aconseguint els nutrients que per si soles no podrien fabricar. És un tema molt interessant del que potser n’escrigui algun dia.

Per part meva, vull agraïr-li a l’Enric la seva amabilitat responent una consulta que ens pot afectar a tots. I també vull animar-vos a formular preguntes a qui creieu que us pugui ajudar. Les xarxes són molt útils en aquest sentit, i sovint seguim gent interessant que ens podria aclarir molts dubtes.

Sempre he pensat que no hi ha preguntes tontes perquè ningú neix amb aprenentatge inclòs. Sempre hi ha una primera vegada per tot. A conrear!