L’elaboració de preparats i purins a base de plantes és tot un món que es descobreix sovint quan es comença a investigar una mica sobre l’hort. En el meu cas, recordo perfectament un fil al fòrum d’Infojardín os la gent s’intercanviava receptes i mètodes sobre com elaborar el d’ortiga, potser un dels més coneguts. El llegia i pensava: “I perquè carai deu servir, això?”. Em va costar una mica entendre les propietats dels diferents preparats vegetals però ja fa anys que en sóc #moltfan i els utilitzo amb regularitat.
El problema que hi trobo en aquests productes, és que sovint, a ciutat, se’ns fan difícil elaborar-los. No tothom disposa d’un espai a l’exterior, i si el té, moltes vegades acaben optant per deixar-ho córrer degut a la olor que desprenen. No us vull enganyar: per molt bé que funcionin a l’hort, la fermentació a la que hem de sotmetre a les plantes per elaborar-ne els preparats, no fa olor a roses precisament. I no voldria ni pensar en la cara de pomes agres que posaria el meu veí de sota si li arribessin a casa aquests perfums.
Afortunadament, hi ha maneres de trobar-los ja preparats. Vaig conèixer en Jordi Puigdefabregas fa un parell d’anys i vaig tenir la oportunitat d’assistir a un dels seus cursos, en el que ens va oferir tota la informació necessària per iniciar-nos en l’ús i la preparació dels diferents purins.
La setmana passada vam comptar (de nou) amb la seva participació al Pagesos de ciutat, i com que el tema em sembla prou interessant, voldria compartir aquí algunes de les seves declaracions. Us deixo també l’enllaç al podcast per si preferiu escoltar-lo de la seva veu.
Les més normals són la ortiga, la cua de cavall, l’all com a fungicida, la consolda com a vitalitzant i a partir d’aqui, un llarguissim etcètera de plantes que també tenen la seva fama. El més important d’aquestes que he mencionat primer, és que no són perilloses tampoc per nosaltres. Hi ha plantes que abans s’havien fet servir molt, com el boix o l’heura com a plaguicides però porten verins que poden ser problemàtics per l’aplicador. Per tant, millor deixar-les de banda.
Perquè recomanes l’ús de preparats vegetals?
Bàsicament, un preparat vegetal, el que fa (des del meu punt de vista) és posar la planta en estat d’alerta per defensar-se de les agressions que li vindran. El que porta un preparat vegetal, apart de microelements, és informació química i genètica. Sobretot: són preventius. Però és que tot, en agricultura ecològica, ha de ser preventiu.
Aquests preparats, de quina manera s’apliquen?
S’apliquen de moltes maneres. Com que la cosa és que entrin dins la planta, tant es pot fer regant com fumigant com si es tracta d’un arbre també se li podria clavar una injecció i solventar-li el problema. El que importa és que el preparat entri a la saba i que la saba mateixa reparteixi tots aquests principis per la planta.
Per mi la millor manera d’aplicar un preparat és mitjançant el reg, perquè entra per l’arrel i es reparteix molt bé. El problema que té és que és més lent. L’efecte és més lent i com que som una colla d’impacients, preferim fer-ho via foliar.
Ara, agafar la planta és un mal moment perquè en el moment que som n’hi ha poques, la majoria són sota terra. S’han de mirar d’agafar en el millor moment balsàmic, que és quan tenen les propietats que nosaltres volem. En el cas de la cua de cavall que es un molt bon fungicida, el moment és ara perquè el que ens interessa és el silici, que s’ha anat acumulant durant tota la temporada i ara estan plenes. Per tant, és un bon moment.
S’agafen, es trituren per trinxar una mica les cèl·lules, i llavors es posa en aigua, i esperar que això comenci a fermentar. Hi ha dos tipus de fermentació: l’aeròbica i l’anaeròbica. Ens interessa l’aeròbica, que és una fermentació en la qual l’oxigen intervé i per tant el que hem de fer diàriament és remenar per alliberar l’anhídrid carbònic que es despren del propi ferment i permetre la entrada d’oxigen dins del caldo. Es va fent i arriba el moment en què veus que allò no treballa, que no fa escuma, que els bacteris que feien el ferment ja han acabat el seu procés. Llavors seria el moment de filtrar-ho i enmagatzemar-ho.
El resultat és un ferment, que és com una cervesa o un vi (no hi ha sucre, i per tant no hi ha alcohol), però igualment és fruit d’una fermentació i per tant, s’ha de conservar com ells: a les fosques i amb una temperatura estable, més aviat baixa. S’aplica a mida que es va necessitant.
Respecte a la conservació, són delicats, aquests preparats vegetals?
Déu n’hi do, perquè estan vius. El que passa amb tots aquests bacteris que hem creat i que estan navegant per dins del caldo és que elles segueixen fent els seus processos i si no som capaços d’aturar-les, el ferment derivarà en una podridura (una fermentació sense oxigen) i perdrien tots els beneficis que busquem, o una majoria. Tampoc per llençar-lo, podria servir com a adob.
Per conservar-ho, el millor és que no hi hagi oxigen a dins de l’envàs. Que estigui a les fosques, en una cava com si fos xampany. Que la temperatura no oscil·li massa.
I què hem de fer, amb un pot d’un litre, per exemple? Quina seria la seva caducitat?
Depen de com l’has conservat. Si ho has fet bé, per la olor ho sabras. Si un dia fa molta pudor és que ha fermentat. El millor que pots fer amb un pot d’un litre és guardar-lo en un lloc fresc, com la nevera. O si no, ho pots posar en potets més petits (si has d’estar un any per gastar-lo) i així el conserves.
Hi ha gent que hi posa una mica d’oli al capdamunt del purí. Com que sura, evita que entri en contacte amb l’oxigen i és una bona manera de conservar-lo.
Quins són els purins útils en aquest moment de l’any?
Les plantes que hi ha ara no tenen gaires problemes. Pot haver-hi una mica de fong en els calçots o el planter de les faves, com el rovell. Per això el millor és el purí de falguera o la cua de cavall. I apart de ser bon moment per preparar aquests dos, és bon moment per preparar un purí de valeriana, que és un vitalitzant del terra molt fort i a més té la particularitat de que ajuda la planta a regular la concentració de sals que hi ha dins de la saba. I això que sembla una tonteria, és el mecanisme que fan servir per defensar-se del fred: en cas de gelada, un líquid més dens trigarà més a congelar-se que un altre que no ho sigui tant.
Jo sóc més partidari d’ajudar la planta que de guarir la malaltia. Som fills de l’agroquímica i esperem a que arribi un mal per solventar el problema. Jo sóc més partidari a utilitzar aquests preparats que indueixen la planta a activar les seves defenses.
Del purí de valeriana (tot un desconegut per mi), us en parlaré en una propera entrada al blog. Les seves propietats són molt interessants i val la pena fer-ne menció apart. A nivell personal em quedo amb el consell d’abocar un raig d’oli al capdamunt de l’envàs en el que guardem el purí per prevenir-ne la conservació. I també amb el consell d’utilitzar-lo preferentment barrejat amb l’aigua de reg. Sempre s’aprenen coses, oi?
Permeteu-me agrair-li a en Jordi la seva participació en el programa i reiterar-li la meva petició de fabricar pots petits dels seus preparats pensant en els que tenim petits horts en contenidors. Si esteu interessants en conèixer més el que fa, el podeu trobar a la web d’Ortiga Amiga.
No voldria oblidar-me tampoc de donar les gràcies als amics de Entorno Escorial que m’han permés utilitzar les imatges del curs que hi va impartir en Jordi per il·lustrar aquesta entrada.
